|
| Està situada a 1.159 m dalçària, a la vall del riu dAlp.
LAjuntament ha engegat un gran nombre diniciatives de caràcter cultural i
esportiu, aprofitant latractiu dels esports dhivern i de muntanya. Alp ha crescut molt, sobretot per la proximitat de les pistes desquí. Hi ha una gran quantitat dapartaments i xalets, fets servir com a se gona residència, tant pels amants de lesquí com per passar lestiu o el cap de setmana. També hi ha bones instal·lacions hoteleres i restaurants. És una zona residencial de primer ordre. És a peu de la carretera comarcal que connecta amb diverses poblacions de la comarca. També shi pot arribar amb ferrocarril, ja que té una estació de la línia Barcelona-Puigcerdà-la Tor de Querol. Ja existia en el segle IX com a parròquia del bisbat dUrge l l , quan el monjo Eudald de Conques hi passà, amb les relíquies de Sant Vi c e n ç , en el seu camí des de València i Saragossa cap al cenobi de Castres (Fra n ç a ) , al qual estava adscri t. Les notícies sobre Alp no comencen a ser abundoses fins el segle XIV. A començaments daquell segle, les seves terres estaven repartides entre els barons dUrtx, els vescomtes de Castellbó i el rei. En el decurs del segle, els reis dAragó comprarien les terres dels Urtx (1316), i vendrien les seves als Mataplana (1368). Aquests sen desfarien venent-les a Joan de Lussana (1373), i el fill daquest a la Vila de Puigcerdà (1393). Mentre tant, les terres dels Castellbó passaren a començaments del mateix segle a un altre particular. De lesglésia del segle IX no queden més que les referències. Lactual església parroquial de Sant Pere, datada al segle XII, mostra al gruix dels seus murs la necessària fortificació que degueren suposar les escomeses occitanes de lèpoca. Podem admirar a prop, a Torre de Riu, vora la riba del riu dAlp, una antiga torre fortificada que modernament sha vist convertida en castell neo-gòtic de ressons romàntics. Junt a la Torre hi ha una capella dedicada a la Divina Pastora. Les notícies sobre Alp no comencen a ser abundoses fins el segle XIV. A inicis daquell segle les seves terres estaven rep a rtides entre els barons d U rt x , els vescomtes de Castellbó i el rei. En el decurs del segle, els reis dAragó compra rien les terres dels Urtx (1316) i ve n d rien les seves als M at aplana (1368). Aquests sen desfa rien venent-les a Joan de Lussana (1373), i el fill daquest a la Vila de Puigcerdà (1393). Mentre t a n t , les terres dels Castellbò passaren a començaments del mateix segle a un altre part i c u l a r. De lesglésia del segle IX no queden més que les referències. Lactual església parroquial de Sant Pere, datada en el segle XII, mostra amb el gruix dels seus murs la necessària fortificació que degueren suposar les escomeses occitanes de lèpoca. Podem admirar a prop, la torre de Riu, vo ra la riba del riu dAlp, una antiga torre fo rt i ficada que modernament sha vist conve rtida en castell neogò-tic de ressons romàntics. Al costat de la torre hi ha una capella dedicada a la Divina Pastora. Festes. Trets Culturals
Oci. Diversio Ben a prop, tot i que dintre del terme municipal de Das, hom pot gaudir dels
esports més emocionants paracaigudisme, vol lliure, vol amb glo-bus... a
lAeròdrom de la Cerdanya. |