|
| |
|
Guia de la
Cerdanya
www.lacerdanya.com |
Viliella, Cal Jan, estanys de la
Muga
|
| Interessant ascensió a un dels indrets més
solitaris de la Cerdanya, entre la tossa Plana de Lles, la tosseta de Vallcivera i la
Muga. La pujada entre bosc a fi d’atènyer l’alta comella és una mica dura,
però travessarem un paratge salvatge i feréstec lluny dels amorosits vessants situats
més al S. Unes oportunes fites ajuden a no perdre’s i a seguir les llaçades del
caminet, poc fressat. Podríem arribar a aquests estanys, també, des del refugi de
Capdelrec, per una pista primer i després per un corriol que transcorre entre bosccs i
pastures. Tot i que més planer, resulta a voltes perdedor si no se’l coneix, i
l’horari ve a ser, si fa no fa, el mateix. La vall de la Llosa
gaudeix de característiques pròpies del Pirineu central (morfologia glacial, estanys,
roques granítiques, grans boscos de pi negre), però amb un caire eminentment
mediterrani, salvaguardada dels corrents freds del nord per les muntanyes d’Andorra.
Recomanem passejar-hi tranquil.lament, sense presses, per poder gaudir el sensacional
paisatge, un dels més peculiars i definitoris de l’alta muntanya cerdana.
Sortida
Viliella (1.550 m). S’hi arriba des de Lles o des de Prullans i Coborriu de
la Llosa per bones pistes de terra. Fins fa poc temps semblava condemnat a la
desaparició, però la rehabilitació d’algunes cases per a noves residèn-cies fa
pensar en una revifalla del poble. Església parroquial, romànica si bé molt
restau-rada, dedicada a sant Sebastià.
Aproximació
Cal sortir de Viliella per una pista que davalla pel bac Forcat i arriba davant
mateix de cal Jan de la Llosa, on deixem el vehicle (3 km). Podríem accedir, poc abans de
ser-hi, al molí de Salt i a una pista que prové de Coborriu de la Llosa, ja a
l’altra banda del riu. Però aquesta variant no és aconsellable; la pista es troba
en mal estat i ens perdríem el pas per la bonica masia, típica i clàssica de la
Cerdanya. |
 |
Itinerari (Temps h.min.)
| 0.00 |
Cal Jan de la Llosa (1.610 m). Ferm mas construït
amb parets de granit. El travessem per un camí empe-drat, molt antic, que baixa al riu de
la Llosa i el creua per un no menys antic pont de pedra. Fem unes marrades i enllacem amb
la pista de Coborriu. |
| 0.10 |
Enllaç amb la pista. Trobem senyals vermells i
blancs (GR 11-10). Veiem a l’esquerra, sobre unes roques moltonades (gastades i
gairebé polides per les antigues glaceres), les ruïnes del castell de la Llosa, el qual
vigila-va la vall durant l’edat mitjana i bona part de la moderna. És probable que
els seus murs fossin aprofitats per a la construcció de cal Jan de la Llosa, que té
també un cert aire de fortalesa. Pendent pronunciat per atènyer un pla situat rere el
castell. Som en una pineda de pi negre amb moixeres de guilla, bedolls i avellaners.
Continuem ara per inclinació moderada. Destaca la cúpula de la Muga a la nostra
esquerra. Ferm paisatge d’alta muntanya. |
| 0.30 |
Barraca de la Farga. Queda en un prat a la dreta,
sobre un marge. Veiem, poc més enllà, les ruïnes de la vella farga. Deixem una pista a
l’esquerra i arribem, sempre per la dreta del riu (E), a un prat travessat pel
torrent de Calm Colomer, que davalla de l’estany del mateix nom, enlairat a la dreta.
Iniciem un seguit de llaçades a fi de superar una graonada. |
| 1.00 |
Cap de la graonada. Deixem a la dreta la pista
principal i n’agafem a l’esquerra una de secundària que va a cercar el fons de
la vall. Travessem el riu. |
| 1.10 |
Pla de la Molina. Un corriol amb fites comença a
enlairar-se en llaçades pel dens bosc de pi negre, men-tre el torrent que baixa dels
estanys queda més a la dreta. Ferma ascensió. |
| 1.50 |
Entrem a la coma de la Muga (2.255 m). Zona de blocs
granítics a la dreta. Continuem pel desdibuixat camí ajudant-nos de les fites. |
| 2.10 |
Trobem una sèquia. Veiem davant dos torrents.
Prosseguim pel de la dreta (traces de pas). El pendent se suavitza. |
| 2.30 |
Estany Gran de la Muga (2.560 m). Tenim a
l’esquerra l’estany petit, a uns 10 min, rere un collet. Uns verds pradells
alegren la grisor del pedregam. Els tres cims que més destaquen (tossa Plana de Lles,
tosseta de Vallcivera i la Muga) són a una hora escassa de camí. |
|
|
