Eina, vall d'Eina , pla de la Beguda

La vall d’Eina és una de les més boniques de la Cerdanya no sols pel paisatge, sinó per la seva varia-díssima riquesa florística. Botànics d ’ a rreu del món l’han visitada des de fa molts anys. És recomanable, doncs, fer aquest itinerari entre els mesos de maig, juny i juliol.

Sortida

Eina (1.574 m). Possiblement un dels primers indrets que van ser poblats a la Cerdanya. Església parroquial dedicada a sant Miquel Arcàngel. Ruïnes del castell, d’on van extreure els carreus per cons-t ruir l’actual Ajuntament. Centre turístic per la proximitat de l’estació d’esquí d’Eina 2600, amb urbanitza-ció inclosa.

Aproximació

Sortim d’Eina per la carretera que duu a la propera estació d’esquí d’Eina 2600. Fem un seguit de voltes per la urbanització i deixem el cotxe en el punt a partir del qual és prohibit circular-hi (3,5 km).

Itinerari (Temps h.min.)

0.00	Inici de la pista (1.599 m). Anem a través de prats. Marques blaves i fites. Deixem a la dreta un vial ample i entrem al bosc. La pista es fa més estreta i esdevé camí de bast. Trossos empedrats i ben conservats. La ruta per on anem fou antany emprada per pastors i pelegrins que es dirigien a Núria.
0.15	Pista a l’esquerra. Hi continuem amunt. Se’ns ajunta per la dreta el GR 36.
0.20	Acaba el tram de la pista on és permés circular amb vehicle motoritzat. Petita clariana. El GR 36 se’n va cap a l’esquerra i baixa al riu. Iniciem una pujada per pendent pronunciat i pedregós. Després, el camí es torna planer. Veiem a la dreta un canal de regatge
0.40	Tanca de filferro. La saltem per una mena d’escala feta amb pedres, vora el rec. La pista travessa ara el canal. La vall, plena de bosc de pi negre amb bàlec i força herbes, s’estreny. El camí torna a ser de bast i el pen-dent augmenta.
1.00	Nova tanca de filferro. La saltem utilitzant unes pedres de l’esquerra. Ascensió suau pel camí. Avancem per la dreta del riu. La vall se’ns obre. La flora d’alta muntanya, a partir de maig, esdevé esponerosa en aquest indret.
1.15	Pla de l’Orri (2.015 m). Grans pastures que s’estenen per la part baixa dels dos caients de la vall. Les sola-nes estan ocupades per matollar de bàlec amb petits boscos de pi negre. La flora cada vegada resulta més variada. A l’altra riba veiem el refugi de l’Orri de Baix, vora un pluviòmetre malmès. Té capacitat per a 6 places, però es troba bastant brut i en mal estat de conservació. S’hi accedeix per un pal de formigó caigut que fa la funció de palanca. Continuem per la vall en sentit SE. Superem un petit contrafort per mitjà d’unes llaçades. La part elevada d’aquest esperó està formada per marbres. El camí torna a travessar matollars de neret.
1.30	Cascada a l’esquerra (2.100 m). Vial altre cop planer. Un petit contrafort rocós tanca el pla que hem atès.
1.45	Pugem a un tossalet a l’altra banda del riu. El camí continua encara planer. Molt fressat, s’enfila pel con-trafort a la base del qual hi ha una font. Curta ascensió enmig de pedregam i nerets
2.00	Petits aiguamolls. Un torrentet desemboca al riu d’Eina. El creuem. Trobem una roca balmada a la dretaque pot ser ocupada com a aixopluc per a 4 persones (assegudes). Assolim un llom que ens situa en un gran pla herbat.
2.15	Pla de la Beguda (2.335 m). Pastures ocupades sovint pel bestiar a l’estiu. Al S encara hi ha algun bos-queró. Vessants tarterosos a la torre d’Eina, al cim de la qual apreciem una creu. Si ens veiem amb cor de continuar caminant i el temps ho permet, podem arribar en 45 min al coll d’Eina, des d’on contemplarem un bell panorama de la vall de Núria.