|
| |
|
Guia de la
Cerdanya
www.lacerdanya.com |
| El Montmalús és una bonica muntanya que es troba al N de
Vallcivera, sobre l’estany del mateix nom, a la care-na que limita la principal
branca de la vall de la Llosa amb el circ dels Pessons. Està situat, doncs, en territori
administrativament andorrà tot i que físicament pertanyi també a Cerdanya. Per la seva
situació estratègica, gau-deix d’un dilatat panorama sobretot a l’W, on domina
els relleus andorrans, presidits al fons per l’altiva pica d’Estats. L’ascensió
clàssica per la Cerdanya transcorre per la vall de la Llosa, Vallcivera i l’estany
de Montmalús. És una excursió inoblidable, però la seva llargària la fa aconsellable
solament per a les persones amb experiència en alta muntanya. No obstant això, des de
l’estació d’esquí de G r a u - roig pujar al Montmalús és tan sols una
passejada d’hora i mitja a través del circ dels Colells, amb pistes i camins
senyalitzats.
Sortida
Estació d’esquí de Grau-roig (2.100 m), una de les més importants
d’Andorra i situada en un indret formida-ble, sota els circs dels Colells i dels
Pessons. Algunes de les instal.lacions, pel coll Blanc, enllacen amb les del Pas de la
Casa. Podem accedir-hi tant pel port d’Envalira com per Soldeu. Una carretera
secundària es desvia de la principal i pren direcció S fins al peu dels remuntadors. |
 |
Aproximació
No cal continuar més amunt amb el cotxe. El deixem als amplis aparcaments.
Tampoc no hem d’anar per la pista que travessa el riu dels Pessons i es dirigeix a
l’estant Primer. |
Itinerari (Temps
h.min.)
|
| 0.00 |
Grau-roig (2.100 m). Aviat veiem una pista que fa un
revolt a la dreta i un altre a l’esquerra i pren sentit S. Travessem un torrentet i
ens internem en el bosc. Tenim a la dreta un remuntador. La pista fa unes marrades per
superar una graonada i creua, a continuació, el torrent dels Colells. Forta ascensió. |
| 0.25 |
Enllaç amb el GR 7. Baixa de la portella dels
Pessons i es dirigeix a la vall de la Llosa per la portella de Joan Antoni. Més a
l’E, en surt per anar a la de Campcardós i ascendir per la vall de Fontviva a
l’estany de Lanós i la portella de Lanoset. Minva el pendent, sortim del bosc i
entrem en un sector caòtic dominat per pradells i blocs granítics. Sever ambient
d’alta muntanya. Girem a la dreta, per la pista, i superem una altra graonada. |
| 0.35 |
Estany de Coma Extremera (2.393 m). Final de la pista
i del telesquí. Destaca, davant, el Montmalús, dila-tat i avançat al N. A
l’esquerra de l’estanyol es dibuixa un corriol que transcorre pel fons de la
comella, herbosa i dominada per blocs. A l’esquerra del Montmalús veiem un coll
fàcilment assequible |
| 0.50 |
Base del coll. Entrem en un sector pedregós.
Augmenta el pendent, però el corriol es fa més evident. Ascensió en llaçades |
| 1.10 |
Coll de Montmalús (2.709 m). Trobem un aparell
metàl.lic al pas mateix (sembla ser una mena de remun-tador). Davant, ensotat, ja veiem
l’estany de Montmalús amb el seu refugi. Al fons, la paret N de la Muga, i més a la
dreta la tossa Plana de Lles i la tosseta de Vallcivera. Girem a la dreta (corriol) i
pugem pel vessant de l’es-querra (S), més suau que el septentrional. Voregem un
estrep rocallós i, per fort pendent, assolim el petit altiplà del cim, indicat per un
munt de rocs i una grossa fita. |
| 1.30 |
Montmalús (2.781 m). Excel.lent paisatge. És un cim
freqüentat, en condicions hivernals, pels afeccio-nats a l’esquí de muntanya a
causa de la facilitat d’accés i les excel.lents pales de neu. |
|
