|
Guia de la
Cerdanya www.lacerdanya.com |
Arànser, estanys de la Pera, pic del Sirvent |
| Excursió còmoda, en realitat una passejada
d’alta muntanya, ja que la base es troba al refugi dels Estanys de la Pera, situat a
força alçària, la qual ens acosta als cims elevats. De fet, aquest refugi, guardat de
juny a setem-bre i amb capacitat per a 36 places, és un excel.lent punt de partença per
a ascensions a muntanyes circum-dants o per a travesses per colls amb la finalitat de
davallar després a Andorra la Vella, o per cims, com la clàssi-ca fins a la tossa Plana
de Lles, reservada ja per a excursionistes entrenats. Freqüentats a l’estiu, els estanys de la Pera estan emplaçats en un lloc que sense ells fóra inhòspit, a l’extrem nord-occidental de la Cerdanya. Si avui són turistes i excursionistes els qui hi van, fins no fa pas gaire temps ho feien els pastors i els contrabandistes. . Descansar pels voltants de l’estany superior, poblats per bosquerons de pi negre amb matollar de neret, després d’una ascensió com aquesta, resulta un excel.lent complement al relax anímic que suposa transcórrer pels assequibles relleus d’aquesta zona. SortidaArànser (1.470 m). Interessant poblet al fons de la vall, per on transcorre el riu del Molí, que baixa dels estanys de la Pera. Antigament disposava de castell. L’església parroquial, romànica, està dedicada a sant Martí. En el tem-ple s’ha trobat una marededéu policromada que actualment és al Museu d’Art de Girona. Lloc llegendari, avui dis-posa d’hostal i de pistes d’esquí nòrdic. |
 |
AproximacióSortim del poble per una pista asfaltada que comença a fer marrades per la vall. Travessem uns prats i arri-bem a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic. La pista esdevé de terra i continua amunt fins al prat de Miró (refugi forestal), d’on una altra pista a l’esquerra es dirigeix a Bescaran (Alt Urgell). Noves llaçades permeten superar una graonada i atènyer el pas de la Pera, d’on davallem a les Pollineres i enllacem amb la pista que prové de Capdelrec pel refugi del Pradell (vegeu l’itinerari 46). De vegades, aquest dar rer tram d’ascensió fins als estanys es troba en bastant mal estat, per la qual cosa fóra recomanable arribar-s’hi a peu (1 h) tot evitant les marrades de la pista per unes dreceres. Ferma ascensió pel prat de l’Orri de l’Anís i pel bosc de pi negre. Deixem a l’esquerra l’estany Inferior de la Pera, força bonic, i pugem pels darrers pendents fins a atènyer el replà on està situa l’estratègic refu-gi (15 km des d’Arànser i 20 km des de Lles). |
|
| Itinerari | |
| 0.00 | Refugi dels Estanys de la Pera (2.335 m). Ens enlairem en sentit NE per anar a buscar una suau comella per on baixa un petit torrentet. Pujada còmoda pels prats de la dreta. |
| 0.45 | Planell superior. Tenim davant el clot de la Caülla. Girem a l’esquerra i guanyem l’ampli cim per pen-dents herbats. |
| 1.00 | Tosseta de la Caülla o pic dels Estanyons (2.835 m). Escarpada paret granítica al N. Privilegiat mirador, ja que és la darrera muntanya que supera els 2.800 m abans d’arribar al riu Valira. A més, també supera força en alçària el pic de Perafita i el Monturull, els quals es veuen bastant ensotats. Aconsellem anar-hi a la posta de sol, com a la tossa del Pas dels Lladres o al pic Occidental de Cambresdase; l’espectacle és senzillament formidable. En dies clars albirem fins més enllà de la Maladeta, amb la pica d’Estats, ja ben propera, al NW. Davallem sense problemes al coll immediat. |
| 1.05 | Portell del Sirvent (2.790 m). Pas assequible pels dos vessants. Continuem per la carena mateix o un xic decantats a la dreta (camí marcat). Davant tenim un collet pedregós. Assolim primer el cim situat a l’esquerra per uns fàcils pendents herbats. |
| 1.20 | Pic del Sirvent N (2.836 m). Ferma paret davant, força vertical. Excel.lent panorama de la vall del Madriu amb els seus estanys. Retornem al collet i pugem al cim immediat al S, una mica més elevat però també més pla. Munt de rocs al punt culminant. |
| 1.30 | Pic del Sirvent o tossal Bovinar (2.842 m). Bon mirador del Cadí, que contemplem en tota l’extensió, i del Baridà en general. El cim és un dilatat altiplà pedregós lleugerament inclinat al S. |
|
