|
| |
|
Guia de la
Cerdanya
www.lacerdanya.com |
Montlluís,
estany de les Bulloses, pica del Carlit
|
 El Carlit és la muntanya més elevada
de la Cerdanya i també del Pirineu oriental. Pujar-hi, a tota persona amant de la natura
i amb una mica de ganes de caminar, resulta gairebé una obligació moral. El camí
està marcat, fressat i senyalitzat; esdevé quasi impossible perdre-s’hi. Amb tot,
cal advertir que l’ascensió al Carlit ja no es tracta d’una passejada per
dilatats vessants coberts d’herba, com al Puigpedrós o la tossa Plana de Lles, o de
llicorella esmicoladissa, com al Puigmal. El sostre de la Cerdanya té, certament,
caràcter de gran cim. Anar-hi no esdevé gens complicat |
| L’esforç de l’ascensió, però,
queda compensat en escreix per un sinuós recorregut entre estanys que no tenen,
curiosament, les característiques dels del Pirineu central, amb prades verdes colpides
per grans blocs de granit. Més amunt penetrem en un sector d’esquistos, negrós com
les roques que formen un con volcànic. Passarem al costat del llac més elevat de la
Cerdanya, l’estany Gelat de Sobirà, i ens enfilarem per un tram aeri però amb poc
perill fins que atenyerem l’enforcadura i el doble cim de la pica del Carlit. Gran
panorama, en dies clars, dels Pirineus; en podrem veure la meitat, des de la Maladeta, els
Besiberris i la pica d’Estats fins al Canigó. Formidable perspectiva local, també,
de la immensa taca blava de l’es-tany de Lanós. |
Sortida
Montlluís (1.613 m). Tot i que no cal passar-hi, és interessant visitar
aquesta població, capital d’un petit muni-cipi. El rei Lluís XIV, després del
Tractat dels Pirineus i d’algunes bregues posteriors, va fer construir aquesta
ciutadella (les muralles de la qual es conserven molt bé) a fi de millorar les defenses
de la zona fronterera o de protegir-se de possibles ofensives enemigues. Església
parroquial, neoclàssica (1733), dedicada a sant Lluís, rei de França. |
Aproximació
A l ’ entrada de Montlluís (monument a E. Brousse) cal girar a
l’esquerra (o dreta si venim de la població) per agafar la carretera de Font-romeu i
poc després a la dreta per seguir la del Capcir (N 118), que deixem a continuació de
travessar la Tet. Girem a l’esquerra (indicador) per la carretera D 60, travessem un
immens bosc de pi negre i arribem al pla dels Avellans, més amunt del qual hi ha una
central elèctrica (esquerra). La carretera comença a enfilar-se en llaça-des per
atènyer el pla de les Bones Hores (xalet-refugi de Combéleran a la dreta). Seguim la
carretera, ara de terra, per sota la resclosa i deixem el cotxe en l’ampli aparcament
a l’esquerra de l’Hotel Bones Hores (15 km). |
Itinerari (Temps h.min)
|
| 0.00 |
Estany de les Bulloses (2.017m). A l’esquerra de l’emplaçament de
l’Hotel Bones Hores trobem un rètol que ens indica la situació dels estanys i el
recorregut a seguir. Senyals blancs i vermells de l’ARP, i també de blaus. Ascendim
primer fortament i ben aviat suaument pel bosc de pi negre amb moixeres. Camí pedregós
al principi una mica incò-model i bastant gastat pel pas de la gent. Veiem a
l’esquerra el pla de les Bones Hores. De seguida entrem en una comella amb petits
aiguamolls i girem a la dreta. Travessem un torrent que prové del proper estany Negre. |
| 0.30 |
Estany del Viver, enmig del bosc. Bonica vista del Puigperic, siluetejat a
l’horitzó, i del pic de la Portella Gran. El camí es bifurca. Agafem la variant de
l’esquerra, més fressada (si bé la de la dreta, una mica més llarga, duu a
l’estany Sobirà, per on passarem més amunt). Anem en rumb W. Aviat tenim a
l’esquerra l’estany Negre. El bosc va esclarissant-se. Matollars de neret i de
ginebró |
| 0.35 |
Estany Sec, a l’esquerra. Indret acollidor. Poc després arribem al
plàcid estany de la Comassa, que apreciem a la dreta. Ambient de verdor. Deixem un refugi
metàl.lic (en mal estat) a l’esquerra, travessem un altresector d’aiguamolls i
sortim del bosc. Aviat veiem un extens prat inclinat que acaba en una àmplia
gropaherbada. El camí la segueix íntegrament. |
| 0.55 |
Cim de la gropa (2.245 m). Es tracta d’un tossal que té una interessant
vista circular. A l’esquerra destaca l’estany Llat, el més gran de la zona
després del de les Bulloses. Baixem a travessar el següent torrent. 1.00 h Palanca de
fusta sobre el torrent. Aquest curs fluvial prové de l’estany de les Dugues, situat
un xic més amunt que el de la Baells, a la dreta (els dos visibles des del cim del tossal
que hem assolit). D’aquest darrer estany, quan està ple, surten dos torrents, el que
va als estanys del Viver i de les Bulloses (conca fluvial de la Tet) i el que creuem, que
pels estanys Llong i Llat es dirigeix, pel Mesclant d’Aigües, al riu
d’Angostrina , afluent del Segre (conca fluvial de l’Ebre). El camí
s’enlaira en pendent més pronunciat. |
| 1.15 |
Collet (2.340 m). S’acaba el granit i entrem a la zona esquistosa. Davant,
elevat, apreciem el Carlit i la ruta que hi accedeix, bastant marcada. Trobem a
l’esquerra una surgència i voregem (queda a la dreta) l’estany Sobirà (unió
amb la variant de l’estany del Viver), d’unes línies tan fines que podrien
trencar-se. Formes malenconioses, sobretot en dies de tardor. Creuem els darrers prats. |
| 1.35 |
Inici de la pujada al coll Colomer. Travessem una tartera. A començaments
d’estiu, en aquest punt enca-ra pot haver-hi neu. Fort pendent per camí sempre
marcat. |
| 1.50 |
Coll Colomer (2.598 m). Sensacional perspectiva dels estanys del Castellar, de
Trebens i Sobirà. Veiem a la dreta l’estany Petit de Sobirà. Travessem
l’herbei a l’W per acostar-nos, fent llaçades, a les primeres roques. Acusada
inclinació |
| 2.00 |
Som a les roques. El corriol, ben senyalitzat, s’enfila primer per
l’aresta i després la voreja en diagonal per la dreta. Cal utilitzar les mans en
algun tram, però el risc de caiguda, si no badem, és gairebé inexistent. Amb tot, cal
avançar amb precaució, sobretot si hi ha molta gent. Voltem un petit esperó i ens
enfilem en llaçades per la canal entre els dos cims. |
| 2.25 |
Enforcadura. Davant veiem el camí que puja per Lanós, al principi aeri i
vertiginós. L’ARP s’hi dirigeix. Girem a l’esquerra i per la carena,
fàcil, arribem al punt culminant. |
| 2.30 |
Pica del Carlit (2.921 m). Panorama esplèndid, un dels millors dels Pirineus,
comparable al del Canigó, la pica d’Estats o l’Aneto. Rosari d’estanys a
les rodalies. No en va, ens trobem a la regió lacustre més important de la Cerdanya.
Aconsellem també l’ascensió a la punta N (2.915 m), que té una immillorable
posició sobre l’estany de Lanós. Grosses fites als dos cims. |
|
