|
| |
|
Guia de la
Cerdanya
www.lacerdanya.com |
Porta, estanys de Campcardós
|
 Sensacional
passejada per una de les valls més salvatges de la Cerdanya, freqüentada pels isards i
les marmotes que hi viuen. Tindrem a la dreta (N) la serra de la Vinyola, enlairada i
pedregosa, i a l’esquerra (S) els frondosos boscos de la baga de Santou i més
endavant les agrestes parets del Peiraforca i el roc Colom, properes al port de Meranges,
que per aquesta banda demana un esforç considerable assolir-lo. Caminar per aquesta vall,
el torrent de la qual és tributari del riu Querol, resulta una vertadera delícia. Rica
flora d’alta muntanya a començaments d’estiu i ambient que en més d’un
moment recorda el dels Pirineus centrals, amb penyals i agulles enasprats. |
Sortida
Porta (1.511 m). Situada en un indret estret de la vall de Querol, aquesta
població és ombrívola i freda a l’hivern, però amenitzada per un paisatge molt
bonic. Antigament una agrupació de cabanes de pastor, té una església parroquial,
romànica, dedicada a sant Joan Baptista. Disposa d’albergs i estació de tren.
Aproximació
Cal anar a l’entrada del poble, venint de Puigcerdà, al lloc on hi ha
l’Alberg Campcardós. Travessem un pon-tet sota la via del tren i enllacem amb una
pista asfaltada. La seguim cap a l’esquerra, passem el riu per un pont i de seguida
trobem un petit aparcament (0,5 km). A partir d’aquí està prohibida la circulació
amb automòbil.
Itinerari (Temps h.min)
|
| 0.00 |
Pugem per la pista, encara asfaltada, que ascendeix en pendent suau
entre marges granítics, a dreta i esquerra, amb cabanes de pastor. Senyals blancs i
vermells (GR 7). |
| 0.10 |
Travessem un torrent que baixa del pic de Fontfreda i arribem a un
repetidor de televisió, on acaba la pista. El camí, però, continua amunt. Amb trams
empedrats, molt vistosos (antany era freqüentat per traginers,pastors i contrabandistes),
entra en una densa avellanosa amb bedolls, freixes, pins i moixeres de guilla. Indret
força humit. Augmenta el pendent i creuem un altre torrent |
| 0.25 |
Tanca metàl.lica per al bestiar. El camí, ample i empedrat encara en
alguns trams, penetra cada cop més en la vall de Campcardós. Després d’un revolt a
la dreta veiem, al fons, el punxegut Peiraforca. A l’esquerra destaca la baga de
Santou, extens bedollar amb nerets. |
| 0.35 |
Nova tanca per al bestiar, aquesta de fusta. La vall es fa més ampla.
Petites pastures closes amb marges de pedra. Baixa per la dreta el torrent de Montfillà,
que també prové del pic de Fontfreda, força enlairat. Pendent suau. |
| 1.00 |
Pla de les Comes (1.950 m). Petit refugi a l’esquerra (tancat amb
cadena i forrellat). El Peiraforca, desa-fiador, s’alça davant nostre, com un
gegantí sentinella estàtic. Extens matollar de bàlec als vessants de la serra de la
Vinyola (solana), mentre al S (baga) n’hi ha de neret i nabiu amb bosquerons de
bedoll. Lloc francament pin-toresc que convida a aturar-se. Continuem a l’W pel
senyalitzat GR 7. Torna a augmentar un xic el pendent. |
| 1.15 |
Creuem el torrent de Campcardós i passem a la seva riba dreta (S).
Travessem unes pastures freqüenta-des pel bestiar a l’estiu. De seguida veiem
l’estany Petit de Campcardós a la dreta, en realitat unes mulleres que arriben a
assecar-se si fa molta calor i no plou. Continuem pels prats. |
| 1.25 |
Estany Gran de Campcardós (2.076 m). Amagat a la dreta. Més aviat,
també, uns aiguamolls. Destaca, darrere, el pic de Fontnegra. Al S, en canvi, veiem
l’aspra coma rocallosa formada entre el Peiraforca, el roc Colom i els pics dels
Engorgs, per on transcorre un sinuós caminet (fites) que s’enfila, en llaçades, cap
al port de Meranges. Si volem anar-hi, tenim aproximadament 1 h i 15 min de ferma pujada.
Prosseguim pel fons de la vall i travessem altre cop el torrent |
| 1.40 |
Més aiguamolls (2.151 m). A la primavera constitueixen un vertader
estany. A l’esquerra destaquen, ara, els espadats del pic de la Bressola. Si volem
continuar amunt, ens queden 30 min per assolir l’espaiosa jaça de la Pleta de
Barrera (2.300 m) i 30 min més fins a la portella Blanca d’Andorra, la qual, malgrat
el nom, dóna pas a la vall de la Llosa, ben cerdana. |
|
