Bellver de Cerdanya, cova d’Anes 

La solana de Bellver de Cerdanya és un indret especial dins la comarca. Amb forta insolació, la neu hi dura poc temps, a l’hivern, i aquest factor afavoreix que disposi de força nuclis habitats, des de l’assolellat i càlid Prullans fins a la Bastida, prop dels 1.700 m. Altres llogarrets amb gent que hi viu són Ardòvol, Orèn, Ordèn, Talltendre i Cortàs. De fet, l’home ha poblat aquests paratges des del neolític, com ho demostren les troballes arqueològi-ques que s’hi han localitzat. La vegetació reflecteix aquesta orientació a migjorn, amb boscos d’alzines, joncedes i arbres de ribera a con-siderable altitud. Però l’aspecte més singular de la solana esdevé, tal vegada, la carstificació. Coves i avencs hi són nombrosos, i en conjunt constitueixen el sector càrstic més rellevant de la Cerdanya. No obstant això, la cova d’Anes, la més llarga de la comarca després de la fou de Bor, resulta l’única que podem recórrer amb certa como-ditat, ja que el seu traçat és evident fins al final, sense por a perdre-s’hi. No és el cas, aquest, de la fou de Bor, del tot desaconsellable per a persones no expertes en espeleologia que no vagin acompanyades per algú que la cone-gui bé. Bellver de Cerdanya, cova d’Anes
Malauradament, aquesta facilitat d’ac-cés de la cova d’Anes, habitada també segons la llegenda per les encantades, n’ha condicionat en gran part el deterio-rament en què actualment en troba, i encara més després de les proves de supervivència que hi van tenir lloc l’any 1990. Malgrat els maltractaments, enca-ra és bonica, sobretot a partir de la reixa que assenyala el límit entre els termes municipals de Prullans i de Bellver de Cerdanya. estalagtites i altres formacions litogèniques, ja que a l’exte-rior perden la tonalitat, com a roques calcàries que són.Recomanem caminar-hi lentament i no cridar-hi ni fer-hi sorolls estridents, per-què temporalment l’habiten comunitats de rat-penats, molt sensibles a l’alteració acústica del seu hàbitat. Per a la il.luminació, és suficient amb una llanterna de petaca per a cadascú, amb una pila de recanvi per si es gasta. Tot i la facilitat del recor regut, alguns forats al terra poden fer entrebancar, i el fang que sovint s’hi acumula fa relliscar amb facilitat. Cal posar-hi atenció, doncs,  si hi anem amb nens.

Sortida

Bellver de Cerdanya (1.061 m). Important vila, ter-cera població de la Cerdanya pel que fa al nombre d’habitants, situada en un turonet vora el Segre. Té una interessant barri vell, amb restes de muralles, una torre i una plaça porxada amb edificis antics (ajuntament i duana). Església parroquial dedicada a la Verge del Roser i sant Jaume; és d’estil romànic de transició al gòtic. Avui és un important centre turís-tic, amb hotels, restaurants de cuina típica cerdana i cases de segona residència.

Aproximació

Sortim de Bellver per la N 260 en direcció a la Seu d’Urgell. Després d’un parell de revolts pronunciats, veiem una pista a la dreta, davant el Càmping Solana del Segre. L’agafem. Fort pendent. Passem pel costat d’una serradora i arribem a una bifurcació, on deixem el cotxe (2 km). La pista de la dreta, abans d’accés a la casa d’Anes, està tallada més amunt. Per la de l’esquerra, que va a la pedrera de Marbres Griot i també a Anes i Orèn, no hi podem circular (tanca i senyal de prohició).

Itinerari (Temps h.min.)
0.00 Bifurcació (1.080 m). Davant nostre s’enfila fort un corriol molt marcat que guanya un revolt de la pista de la dreta i passa a través de rostos amb boixos, arg e l a g u e s , rosers i plantes aromàtiques (farigola, sajolida i orenga s o b retot). Te rreny calcari, força rocallós. Acusada carstifi-cació (rasclers i petites cavitats). Enfront, a considerable alçària, veiem una alzina característica, gairebé tocant a un revolt de la pista de l’esquerra. Hem d’arribar-hi .
0.15 Alzina i revolt. Tenim la pedrera a l’esquerra. Tornem a deixar la pista. El caminet, encara en fort pendís, s’enlaira per la dreta, entre rocs. De seguida perd inclinació i apreciem, més amunt, una singular roca en forma de triangle i un petit cingle a la dreta, mig cobert per boixos i rosers. És on hi ha l’entrada a la cova.
0.15 Cova d’Anes (1.230 m). Després de l’entrada, peti-ta,trobem l’antesala, gran, il.luminada per un forat al sostre i amb força deixalles. L’interior, però, és fosc, ja que de seguida transcorrem per un passadís sinuós. El traçat, d’uns 400 m, és fàcil. Tan sols cal posar atenció al fang, als forats del terra i al pou detrític que hi ha prop del final, que cal vorejar per l’esquerra ajudant-nos amb les mans (únic pas amb cert risc). Només ens hem d’ajupir en tres llocs. Les formacions litogèniques, malgrat les destrosses, esdevenen més boniques a mesura que anem avantçant. Petites variants a l’esquerra amenitzen l’itinerari. A l’altre extrem, unes arrels que pengen del sostre fan pensar que no som pas gaire lluny de l’exterior. Retornem per on hem vingut. En tres quarts d’hora, tranquil.lament, podem apreciar de manera suficient els detalls de la cova.